Fiscalistat i malbaratament alimentari

Imatge: Jonathan Bloom per FAO

Si seguiu aquest  enllaç hi trobareu un article sobre malbaratament alimentari i fiscalitat en el blog de no llencem ni mica.

Bona lectura !

Cal una reforma fiscal en la producció i distribució dels aliments per lluitar contra el malbaratament ? (I)

https://i0.wp.com/static.naukas.com/media/2012/11/alimentos-supermercado.jpg

 

Alguns mitjans alarmen del creixent cost dels aliments quan les dades estadístiques en diuen el contrari.  Segons l’Institut Nacional d’Estadística a l’estat espanyol el preu dels aliments ha pujat per sota de l’índex del preu al consum des de l’inici de la crisi en el 2008.  Malgrat això, en el que portem de 2013, el preu dels aliments ha augmentat molt acusadament. En aquest any l’IPC general ha baixat mig punt mentre que el preu dels aliments ha augmentat un 3,3%.

Hem de tenir present que el preu dels aliments és molt volàtil a curt termini. L’estacionalitat de la producció, la incidència d’agents meteorològics, l’efecte de les plagues o les crisis d’innocuïtat alimentària entre d’altres causes “naturals” poden fer que els preus facin sobtades baixades i pujades. En la gran volatilitat a curt també s’hi compten causes menys naturals com la fiscalitat, la inestabilitat política en les zones de producció o de transport i els moviments especulatius i financers.

El costos de l’energia, l’aigua i la terra, i els costos laborals juguen un paper a mig i llarg termini a ‘hora de formar el preu dels aliments. Normalment l’energia, l’aigua i el cost de sòl empenyen els preus amunt mentre que els costos laborals de la producció alimentària ho fan en sentit contrari.

A més a més, determinades pràctiques agrícoles i industrials utilitzades en la producció d’aliments poden tenir efectes indesitjats sobre el medi ambient i la salut.  Aquests signifiquen uns costos ambientals i socials que assumeixen l’entorn i determinades capes de la societat, normalment les més pobres, i que no es reflecteixen en el preu del producte final.   Aquesta fallida en el funcionament del mercat d’aliments també fa que el preu d’aquest sigui més barat.

Davant d’aquest panorama hem de denunciar que la recent pujada del preu de determinats aliments està essent utilitzada per determinades veus de la indústria agroalimentària i a la distribució per demanar reformes fiscals a la baixa, com la davallada de l’IVA i barrar el pas als impostos de les grans superfícies, entre d’altres.  Aquesta crida cerca la complicitat dels consumidors per atemorir als governants i provocar una reforma fiscal que els beneficií.

Aquesta actitud és poc lleial en un context on el malbaratament alimentari i les pèrdues alimentàries en la indústria té molt recorregut, i on pagesos i ramaders no reben un preu just per la venda dels seus productes a les empreses transformadores.

La indústria no està aprofitant totes les potencialitats tècniques que possibiliten un millor aprofitament dels aliments. La distribució no inverteix el suficient en la promoció entre el consumidors de productes heterogenis i singulars,  ni està adaptant la seva cadena de proveïment al producte que li ve del camp i de les granges, més aviat segueix imposant els seus criteris morfològics als pagesos, provocant més malbaratament.

Les accions més significatives en la lluita contra el malbaratament alimentari que duu a terme la indústria i la distribució se centren en la redistribució solidària d’excedents i minves.  Cal felicitar aquestes iniciatives però pensem també que aquestes empreses han de fer un esforç previ de recerca de l’eficiència i millora tècnica que eviti la generació d’aquestes minves i excedents .

Si no ho fan segueixen barrant el pas a un millor aprofitament dels aliments, incentiven la sobreproducció, fan que el preu de venda sigui més car, contaminen més… 

No apostar per un treball seriós i transparent de prevenció del malbaratament alimentari farà que els programes de redistribució de menjar impulsats des de la indústria i la distribució seran percebuts com operacions de millora de la imatge de l’empresa.  L’aposta per la prevenció del malbaratament alimentari no pot limitar-se exclusivament a la beneficència. Les empreses s’han de plantejar com han de gestionar la seva cadena de proveïment i com es formen els preus dels aliments.

 

Com podem aprofitar els aliments si no ens permeten vendre’ls ?

«No vamos a autorizar la comercialización de productos pasada su fecha de consumo preferente».  El mateix ministre que menjava iogurts caducats a principis d’any ara impedeix comercialitzar aliments en bon estat amb la data de consum preferent superada.

Aquesta contradicció s’explica per dos motius.

–          Cal allunyar-se de Grècia a tota costa.

Actualment Grècia és el parangó del que no es desitja per una societat desenvolupada en crisi:  intervinguda econòmicament, revoltada socialment, amb un estat del benestar enrunat… Qualsevol paral·lelisme amb les reaccions que els hel·lens prenen autònomament es defugen per alguns polítics esporuguits i funcionaris d’alt nivell.

Mesures tan assenyades com permetre comercialitzar el menjar quan aquest està en bones condicions, malgrat la seva data de consum preferent (Best before) estigui superada, són rebutjades com si aquests alimentes fossin emmetzinats.  Recordeu: Best before no significa Bad after !.

La decisió de prohibir la venda de productes amb data de consum preferent superada està fora de tota lògica.  Aquests polítics i funcionaris pensen que si prenem les mateixes mesures que els hel·lens en matèria de consum això ens pot dur a una intervenció de l’economia nacional. Quina bestiesa !

–          Cal que els distribuïdors mantinguin les comandes a la indústria agroalimentària.

Si s’autoritza la venda de productes amb data de consum preferent superada es redueix el volum de productes que s’han de gestionar com a residus alimentaris, minva el volum de negoci de les plantes de tractament de residus, davallen les comandes a la indústria agroalimentària i a l’agricultura, s’empeny els preus dels productes cap a la baixa,… són efectes no desitjats per als que posen el negoci alimentari per davant de la seguretat en el proveïment d’aliments a la població.

Per tant, per als que es dediquen a especular amb aliments, assegurar un nivell de malbaratament alimentari és fonamental per a mantenir el volum de negoci.

Una mesura disfressada per a preservar la innocuïtat dels aliments i la salut dels consumidors és en realitat una mesquina manera de defugir de qualsevol paral·lelisme amb un veí caigut en desgràcia i, sobretot, una sibil·lina forma de cedir a l’especulació alimentària. 

La conseqüència és un major malbaratament alimentari i un pitjor accés als aliments per part de la societat.

Es pot vendre aliments amb la data de consum preferent superada ? / ¿Se puede vender alimentos superada su fecha de consumo preferente?

Image(versión en castellano más abajo)

Es pot vendre aliments amb la data de consum preferent superada ?

Llegim en El País que el Instituto Nacional de Consumo (INC) interpreta que la venda dels productes més enllà de la seva data de consum preferent és il·legal perquè les seves condicions de qualitat no són les òptimes.

Això incrementarà el volum d’aliments que es perdran en els magatzems prestatgeries del comerços al detall només per una qüestió estètica o organolèptica, sense que es fonamenti sobre cap raó de la preservació de la innocuïtat dels aliments.

És una irresponsabilitat suprema condemnar un aliment perfectament comestible a esdevenir un residu perquè s’ha remollit, ha perdut brillantor, matisos de color o ha variat seva la textura, especialment en els moments que estem vivint.

Aquesta mesura no alimentarà boques sinó abocadors, incineradores i altres plantes de tractament de residus, augmentarà les emissions d’efecte hivernacle, consumirem més terres cultivades, augmentaren la nostra petjada hídrica i farem els aliments siguin encara més cars…

Que el president de la associació española de distribuidores, autorservicio y supermercados (ASEDAS) es signifiqui defensant aquesta mesura indica que el sistema de proveïment d’aliments de la nostra societat ens empeny a malbaratar-los.

 

¿Se puede vender alimentos superada su fecha de consumo preferente?

Leemos en El País que el Instituto Nacional de Consumo interpreta que la venta de alimentos más allá de su fecha de consumo preferente es ilegal porque sus condiciones de calidad no son las óptimas.

Esto incrementará el volumen de alimentos que se perderán en los almacenes y estantes de los comercios al por menor sólo por una cuestión estética o organoléptica, sin ningún fundamento sobre la preservación de la inocuidad de los alimentos.

Es una irresponsabilidad suprema condenar un alimento perfectamente comestible a devenir un residuo porque se ha reblandecido, ha perdido brillo, matices de color o ha variado su textura, especialmente en los momentos que estamos viviendo.

Esta medida alimentará bocas sino vertederos, incineradoras y otras plantas de tratamiento de residuos, aumentará las emisiones de efecto invernadero, consumiremos más tierras cultivadas, aumentaremos nuestra huella hídrica y haremos que el precio de los alimentos ser todavía más caro…

Que el presidente de la asociación española de distribuidores, autoservicio y supermercados (ASEDAS) se signifique defendiendo esta medida indica que el sistema de aprovisionamiento de alimentos de nuestra sociedad nos empuja a despilfarrarlos.

 

Les taxes sobre les grans superfícies i el malbaratament alimentari. Las tasas sobre las grandes superficies y el despilfarro alimentario.

Image

(versión en castellano más abajo)

El sector de la gran distribució assoleix cada vegada més quota de mercat, mentre que el petit comerç minorista retrocedeix.  No és casual doncs que amb aquest paisatge les administracions públiques cerquin en les grans superfícies uns anhelats ingressos tributaris per a reduir el seu dèficit.

Segons dades del sector de les grans superfícies les tarifes fiscals que s’estan aplicant van des dels 12€ als 19 € per metre quadrat, segons les mateixes fonts això absorbeix el 35 % del benefici d’aquestes empreses.

Aquest figures impositives s’aixopluguen sovint sota un discurs de defensa del comerç local i de proximitat, amb certs tints populistes.  El resultat són uns impostos que no incentiven les bones pràctiques socials ni ambientals, ni fan més eficient el comerç.

Segons les dades del Ministeri d’Agricultura la mitjana de malbaratament alimentari del sector del comerç se situa en el 5,6 % dels aliments que gestiona.   Però no tots els comerços són iguals.  Determinats models comercials, com els hipermercats, eleven aquesta xifra fins al 9,5%, mentre que el petit comerç la situa en el 4,4%.

Si cerquem figures impositives justes perquè no ens fixem en les pràctiques individuals de cada establiment?  Recaptar impostos per m2 és senzill però desmotiva als que s’esforcen en aprofitar els aliments amb projectes que eviten que el menjar esdevingui un residu.

———

El sector de la gran distribución consigue cada vez más cuota de mercado, mientras que el pequeño comercio minorista retrocede.  No es casual pues que con este paisaje las administraciones públicas busquen en las grandes superficies unos anhelados ingresos tributarios para reducir su déficit.

Según datos del sector de las grandes superficies las tarifas fiscales que se están aplicando van des de los 12 € a los 19 € per metro cuadrado, según las mismas fuentes esto absorbe el 35 % del beneficio de estas empresas.

Estas figuras impositivas se guarecen a menudo bajo un discurso de defensa del comercio local y de proximidad, con ciertos tintes populistas.  El resultado son unos impuestos que no incentivan las buenas prácticas sociales ni ambientales, ni hacen más eficiente el comercio.

Según los datos del Ministerio de Agricultura la media de despilfarro alimentario del sector del comercio se sitúa en el 5,6 % de los alimentos que gestiona.   Pero no todos  los comercios son iguales.  Determinados modelos comerciales, como los hipermercados, elevan esta cifra hasta el 9,5%, mientras que el pequeño comercio la sitúa en el 4,4%.

¿Si buscamos figuras impositivas justas porqué no nos fijamos en las prácticas individuales de cada establecimiento?  Recaudar impuestos por m2 es sencillo pero desmotiva a los que se esfuerzan en aprovechar los alimentos con proyectos que eviten que la comida se transforme en un residuo.

Berkeley. Una experiència de prevenció de residus en un servei de restauració

 

 

 

Universitat de Califòrnia a Berkeley. Una experiència de prevenció de residus en un servei de restauració.

El sistema de reducció de residus previ al consum de Lean Path és un avenç tecnològic significatiu en la monitorització dels residus d’aliments. El programa permet als empleats del servei utilitzar un terminal tàctil connectat a una bàscula per a pesar i introduir informació rellevant sobre els residus alimentaris abans d’abocar-los al contenidor de matèria orgànica.
El sistema recull les dades referents a la identificació de l’operari, el tipus de menjar, el motiu de la pèrdua, el contenidor, l’àrea de treball , el lloc i el pes. Un cop s’han introduït una quantitat suficient de dades el programa lliura un informe.
Cada equip de menjador utilitza els informes per assenyalar les 5 categories de menjar amb les màximes pèrdues i analitza les estratègies per reduir-les. El programa ha permès reduir els residus d’aliments en un 33 % fins a la data.

Aquesta experiència ha estat guardonada amb els premis de la California Higher Education Sustainability Conference en la categoria de Serveis de Restauració Sostenibles.

Per a veure com funciona Lean Path podeu consultar el seguent video.

 

El resbost dels aliments frescos de Montmeló.

Image

El dijous passat vam estar donant suport all projecte El Rebost dels aliments frescos de Montmeló, que vol reduir el màxim possible el malbaratament del menjar i posar-lo a disposició d’aquells veïns que pitjor ho estan passant. Alhora, es busca sensibilitzar i conscienciar als ciutadans vers la prevenció de residus en general, especialment el d’aliments, i donar eines a les llars per tal de prevenir el malbaratament alimentari, reduint residus i estalviant diners.

El projecte es va presentar a la sala de la Concòrdia de l’Ajuntament de Montmeló, amb la presència de l’alcalde Antoni Guil; Sor Lucia Caram, monja que resideix a Manresa, on ha impulsat nombroses iniciatives de caràcter social; Montserrat Seguí, responsable de Caritas Parroquial Montmeló; i Paco Muñoz, autor d’una guia de recomanacions per evitar el malbaratament dels aliments, que va subratllar en aquests moments, quan el nombre de famílies amb necessitats alimentàries no para de créixer, “no ens podem permetre que es perdin tants aliments en la cadena de distribució alimentària i en el consum domèstic”.

El 32% dels aliments es malbarata
Muñoz va mostrar les xifres del malbaratament alimentari a Catalunya. Prop d’un 32% de la producció d’aliments es malbarata: es perd al camp o als centres de producció, en bona part perquè els costums alimentaris i els requisits de la distribució converteixen en inservible una part de la producció; i es perd en les llars i en els centres de consum per manca d’una bona cultura de compra o consum.

Quan es compleixen tres mesos de la posada en funcionament del projecte, s’han repartit aliments a més de 200 famílies, el que suposa un total de 659 persones, de les quals un 38% són infants.

L’Ajuntament ha contractat una persona (aturat de llarga durada) i ha posat a disposició del projecte un vehicle que recull els excedents alimentaris de supermercats i comerços i els trasllada als magatzems de Caritas Parroquial. L’empresa Fagor i particulars han donat frigorífics i congeladors adequats per mantenir l’aliment en bon estat.

Els voluntaris reparteixen els aliments recaptats, s’han signat acords de col·laboració amb supermercats del municipi i s’ha fixat un protocol de recollida de les minves. Finalment, algunes empreses del municipi aporten mensualment aliments frescos d’acord amb les necessitats expressades pels responsables del Rebost i se’n fan càrrec del cost dels mateixos.

Els residents de Vila recuperen uns 200 kg d’aliments

Image   Image

Els estudiants residents de la Vila Universitària han participat activament en l’operació de recuperació d’aliments plantejada per l’acabament de temporada d’enguany.

Des del dia 23 de juny fins el dia 30 la consigna de la Vila ha recollit uns 200 kg d’aliments no peribles procedents dels rebosts dels apartaments de Vila. Els residents han aportat pasta, arròs llegums, oli, conserves entre d’altres aliments a la Consigna de la Vila. En els propers dies aquests aliments seran lliurats al Banc d’Aliments de Cerdanyola del Vallès que els repartirà entre persones necessitades.

El valor d’aquests aliments en el mercat podia situar-se al voltant dels 600 €. A més del seu vessant solidari i d’estalvi econòmic aquesta acció incideix en una millora ambiental ja que s’evita que siguin tractats com a residus. 

Els organitzadors de l’activitat valoren molt positivament la iniciativa de recuperació d’aliments, i creuen que cal repetir-la coincidint amb altres períodes de vacances com Nadal i Setmana Santa.

El escàndol de la proposta de llei de la cadena alimentària

Image(texto en castellano más abajo)

El escàndol de la proposta de llei de la cadena alimentària

Aquests dies a les Corts espanyoles s’està tramitant el “Proyecto de Ley de medidas para mejorar el funcionamiento de la cadena alimentaria”. 

Aquesta llei és una oportunitat d’or per a la millora de l’eficiència en els processos productius i de distribució d’aliments, la potenciació de les bones pràctiques comercials entre agents de la cadena alimentària, el foment de la transparència, el suport a les pràctiques orientades a la reducció i el bon ús dels excedents productius,… 

En definitiva, és una oportunitat per a introduir mesures de reducció del malbaratament alimentari en totes les etapes de la producció, la transformació i la distribució.  Malauradament els nostres diputats resten tancats i sords. Darrere els murs de les suposades cases de la representativitat de la sobirania popular, s’està redactant un text que no aborda la pèrdua i el balafiament de més de 7 milions de tones d’aliments a l’estat espanyol.

Ara ja no només desaprofitem el menjar, la qual cosa és un escàndol, sinó que també malgastem les oportunitats legals de posar-hi fre.

—————

El escándalo de la propuesta de ley de la cadena alimentaria

Estos días en las Cortes españolas se está tramitando el “Proyecto de Ley de medidas para mejorar el funcionamiento de la cadena alimentaria”. 

Esta ley es una oportunidad de oro para la mejora de la eficiencia en los procesos productius y de distribución de alimentos, la potenciación de las buenas prácticas comerciales entre agentes de la cadena alimentaria, el fomento de la transparencia, el apoyo a las prácticas orientadas a la reducción y el buen uso de los excedentes productivos ,… 

En definitiva, es una oportunidad para introducir medidas de reducción del despilfarro alimentario en todas las etapas de la producción, la transformación y la distribución.  Desgraciadamente nuestros diputados estan cerrados y sordos. Detrás de los muros de las supuestas casas de la representatividad de la soberanía popular se está redactando un texto que no aborda la pérdida y el derroche de más de 7 millores de toneladas de alimentos en el estado español.

Ahora ya no sólo desaprovechamos la comida, lo cual es un escándalo, sinó que también malgastamos las oportunidades legales de ponerle freno.

 

 

Etiquetat , , , , , ,