Monthly Archives: Setembre 2013

Cal una reforma fiscal en la producció i distribució dels aliments per lluitar contra el malbaratament ? (I)

https://i0.wp.com/static.naukas.com/media/2012/11/alimentos-supermercado.jpg

 

Alguns mitjans alarmen del creixent cost dels aliments quan les dades estadístiques en diuen el contrari.  Segons l’Institut Nacional d’Estadística a l’estat espanyol el preu dels aliments ha pujat per sota de l’índex del preu al consum des de l’inici de la crisi en el 2008.  Malgrat això, en el que portem de 2013, el preu dels aliments ha augmentat molt acusadament. En aquest any l’IPC general ha baixat mig punt mentre que el preu dels aliments ha augmentat un 3,3%.

Hem de tenir present que el preu dels aliments és molt volàtil a curt termini. L’estacionalitat de la producció, la incidència d’agents meteorològics, l’efecte de les plagues o les crisis d’innocuïtat alimentària entre d’altres causes “naturals” poden fer que els preus facin sobtades baixades i pujades. En la gran volatilitat a curt també s’hi compten causes menys naturals com la fiscalitat, la inestabilitat política en les zones de producció o de transport i els moviments especulatius i financers.

El costos de l’energia, l’aigua i la terra, i els costos laborals juguen un paper a mig i llarg termini a ‘hora de formar el preu dels aliments. Normalment l’energia, l’aigua i el cost de sòl empenyen els preus amunt mentre que els costos laborals de la producció alimentària ho fan en sentit contrari.

A més a més, determinades pràctiques agrícoles i industrials utilitzades en la producció d’aliments poden tenir efectes indesitjats sobre el medi ambient i la salut.  Aquests signifiquen uns costos ambientals i socials que assumeixen l’entorn i determinades capes de la societat, normalment les més pobres, i que no es reflecteixen en el preu del producte final.   Aquesta fallida en el funcionament del mercat d’aliments també fa que el preu d’aquest sigui més barat.

Davant d’aquest panorama hem de denunciar que la recent pujada del preu de determinats aliments està essent utilitzada per determinades veus de la indústria agroalimentària i a la distribució per demanar reformes fiscals a la baixa, com la davallada de l’IVA i barrar el pas als impostos de les grans superfícies, entre d’altres.  Aquesta crida cerca la complicitat dels consumidors per atemorir als governants i provocar una reforma fiscal que els beneficií.

Aquesta actitud és poc lleial en un context on el malbaratament alimentari i les pèrdues alimentàries en la indústria té molt recorregut, i on pagesos i ramaders no reben un preu just per la venda dels seus productes a les empreses transformadores.

La indústria no està aprofitant totes les potencialitats tècniques que possibiliten un millor aprofitament dels aliments. La distribució no inverteix el suficient en la promoció entre el consumidors de productes heterogenis i singulars,  ni està adaptant la seva cadena de proveïment al producte que li ve del camp i de les granges, més aviat segueix imposant els seus criteris morfològics als pagesos, provocant més malbaratament.

Les accions més significatives en la lluita contra el malbaratament alimentari que duu a terme la indústria i la distribució se centren en la redistribució solidària d’excedents i minves.  Cal felicitar aquestes iniciatives però pensem també que aquestes empreses han de fer un esforç previ de recerca de l’eficiència i millora tècnica que eviti la generació d’aquestes minves i excedents .

Si no ho fan segueixen barrant el pas a un millor aprofitament dels aliments, incentiven la sobreproducció, fan que el preu de venda sigui més car, contaminen més… 

No apostar per un treball seriós i transparent de prevenció del malbaratament alimentari farà que els programes de redistribució de menjar impulsats des de la indústria i la distribució seran percebuts com operacions de millora de la imatge de l’empresa.  L’aposta per la prevenció del malbaratament alimentari no pot limitar-se exclusivament a la beneficència. Les empreses s’han de plantejar com han de gestionar la seva cadena de proveïment i com es formen els preus dels aliments.

 

Com podem aprofitar els aliments si no ens permeten vendre’ls ?

«No vamos a autorizar la comercialización de productos pasada su fecha de consumo preferente».  El mateix ministre que menjava iogurts caducats a principis d’any ara impedeix comercialitzar aliments en bon estat amb la data de consum preferent superada.

Aquesta contradicció s’explica per dos motius.

–          Cal allunyar-se de Grècia a tota costa.

Actualment Grècia és el parangó del que no es desitja per una societat desenvolupada en crisi:  intervinguda econòmicament, revoltada socialment, amb un estat del benestar enrunat… Qualsevol paral·lelisme amb les reaccions que els hel·lens prenen autònomament es defugen per alguns polítics esporuguits i funcionaris d’alt nivell.

Mesures tan assenyades com permetre comercialitzar el menjar quan aquest està en bones condicions, malgrat la seva data de consum preferent (Best before) estigui superada, són rebutjades com si aquests alimentes fossin emmetzinats.  Recordeu: Best before no significa Bad after !.

La decisió de prohibir la venda de productes amb data de consum preferent superada està fora de tota lògica.  Aquests polítics i funcionaris pensen que si prenem les mateixes mesures que els hel·lens en matèria de consum això ens pot dur a una intervenció de l’economia nacional. Quina bestiesa !

–          Cal que els distribuïdors mantinguin les comandes a la indústria agroalimentària.

Si s’autoritza la venda de productes amb data de consum preferent superada es redueix el volum de productes que s’han de gestionar com a residus alimentaris, minva el volum de negoci de les plantes de tractament de residus, davallen les comandes a la indústria agroalimentària i a l’agricultura, s’empeny els preus dels productes cap a la baixa,… són efectes no desitjats per als que posen el negoci alimentari per davant de la seguretat en el proveïment d’aliments a la població.

Per tant, per als que es dediquen a especular amb aliments, assegurar un nivell de malbaratament alimentari és fonamental per a mantenir el volum de negoci.

Una mesura disfressada per a preservar la innocuïtat dels aliments i la salut dels consumidors és en realitat una mesquina manera de defugir de qualsevol paral·lelisme amb un veí caigut en desgràcia i, sobretot, una sibil·lina forma de cedir a l’especulació alimentària. 

La conseqüència és un major malbaratament alimentari i un pitjor accés als aliments per part de la societat.

Es pot vendre aliments amb la data de consum preferent superada ? / ¿Se puede vender alimentos superada su fecha de consumo preferente?

Image(versión en castellano más abajo)

Es pot vendre aliments amb la data de consum preferent superada ?

Llegim en El País que el Instituto Nacional de Consumo (INC) interpreta que la venda dels productes més enllà de la seva data de consum preferent és il·legal perquè les seves condicions de qualitat no són les òptimes.

Això incrementarà el volum d’aliments que es perdran en els magatzems prestatgeries del comerços al detall només per una qüestió estètica o organolèptica, sense que es fonamenti sobre cap raó de la preservació de la innocuïtat dels aliments.

És una irresponsabilitat suprema condemnar un aliment perfectament comestible a esdevenir un residu perquè s’ha remollit, ha perdut brillantor, matisos de color o ha variat seva la textura, especialment en els moments que estem vivint.

Aquesta mesura no alimentarà boques sinó abocadors, incineradores i altres plantes de tractament de residus, augmentarà les emissions d’efecte hivernacle, consumirem més terres cultivades, augmentaren la nostra petjada hídrica i farem els aliments siguin encara més cars…

Que el president de la associació española de distribuidores, autorservicio y supermercados (ASEDAS) es signifiqui defensant aquesta mesura indica que el sistema de proveïment d’aliments de la nostra societat ens empeny a malbaratar-los.

 

¿Se puede vender alimentos superada su fecha de consumo preferente?

Leemos en El País que el Instituto Nacional de Consumo interpreta que la venta de alimentos más allá de su fecha de consumo preferente es ilegal porque sus condiciones de calidad no son las óptimas.

Esto incrementará el volumen de alimentos que se perderán en los almacenes y estantes de los comercios al por menor sólo por una cuestión estética o organoléptica, sin ningún fundamento sobre la preservación de la inocuidad de los alimentos.

Es una irresponsabilidad suprema condenar un alimento perfectamente comestible a devenir un residuo porque se ha reblandecido, ha perdido brillo, matices de color o ha variado su textura, especialmente en los momentos que estamos viviendo.

Esta medida alimentará bocas sino vertederos, incineradoras y otras plantas de tratamiento de residuos, aumentará las emisiones de efecto invernadero, consumiremos más tierras cultivadas, aumentaremos nuestra huella hídrica y haremos que el precio de los alimentos ser todavía más caro…

Que el presidente de la asociación española de distribuidores, autoservicio y supermercados (ASEDAS) se signifique defendiendo esta medida indica que el sistema de aprovisionamiento de alimentos de nuestra sociedad nos empuja a despilfarrarlos.